El passat dissabte Bòbila Aguilera vam assistir a la xerrada: “Activitat bobilaire al Papiol”, on 4 ex rajolers del municipi, ex propietaris d’antigues bòbiles del municipi, van explicar els seus inicis en aquesta artesana professió i com la historia del municipi va estar lligada a l’activitat econòmica de les bòbiles i l’argila.

Els ponents van explicar la seva trajectòria, la dificultat dels seus inicis, l’èxit viscut durant una època gloriosa pel totxo i l’evolució que durant els seus anys d’activitat van viure de passar de l’artesania a la mecanització de l’ofici.

Durant la xerrada es van viure moments molt emotius degut als records de tanta història viscuda i no es va poguer evitar tractar amb tristesa un tema de candent actualitat: la crisi del totxo, que tantes bòbiles ha fet tancar les seves portes per sempre en els darrers anys. Però, sens dubte, un dels moments culminants de la xerrada va ser quan en tractar aquest tema Josep Aguilera es va aixecar de la cadira i va esbossar “Bé, veig aquí molt de pessimisme, però a Bòbila Aguilera encara aguantem, punyetes!”, que va fer aixecar en aplaudiments a tots els presents a la sala en reconeixement a la nostra tasca, als anys d’ofici, a la nostra fermesa i a la nostra voluntat de seguir mantenint en el futur una activitat tan antiga com bella alhora.

Sí, és cert que l’artesania i el món del totxo ha viscut anys difícils, però Bòbila Aguilera ha sabut resistir els cops a base de feina ben feta i de no perdre mai la seva essència purament artesana, segell de qualitat de la casa. Arriben nous aires optimistes que obren les portes a una renaixença de l’artesania i a un saber valorar allò fet a mà i fet a casa nostra, tal i com passa en d’altres camps com l’agricultura (agricultura ecològica) o el consum de productes de proximitat. I nosaltres des de Bòbila Aguilera, els hi donem la benvinguda!