Forn Bobila Aguilera

Història del forn Hoffman

Aquest enginy que va revolucionar la producció de maons en sèrie, va prendre el nom del seu inventor, Friedrich Hoffman, arquitecte alemany, fabricant de materials de construcció a Berlín i guanyador d’un gran premi en l’Exposició Universal de 1867.

El primer forn d’aquesta classe es va construir el 1859 a Prússia i el 1867 ja hi havia 250, la majoria a la zona prussiana d’Alemanya, 50 a Anglaterra i 3 a França. A Itàlia, la seva difusió va ser a partir de 1870 després de la seva presentació a l’Exposició de París.

La tipologia de forn Hoffman més estesa a Espanya des de l’últim terç del segle XIX, és de planta rectangular composta per una gran galeria anular de secció abovedada dividida en càmeres la longitud i nombre de boques era variable. Aquest sistema permetia que el foc circulés de manera permanent durant tot el procés de cocció al llarg de cada un dels compartiments. D’aquesta manera, la cocció es desplaçava per la nau de forma seqüencial: mentre en una secció s’estava coent el material, en la següent, es començava a elevar la temperatura alhora que en l’anterior, el material ja cuit, començava a refredar permetent ser descarregat i omplert de nou. Així, s’evitaven canvis bruscos de temperatura, aconseguint una cocció gradual i homogènia i un funcionament del forn més econòmic al aprofitar al màxim la calor.

interior forn cuita bobilaaguilera II

 

Interior Forn Hoffman Bòbila Aguilera

En els forns ordinaris, la cocció s’interrompia mentre es refredaven els maons cuits i es retiraven per reemplaçar-los per altres. Ara, en canvi, s’efectuava simultàniament la cocció, la introducció i l’extracció dels materials, aconseguint a més un estalvi de combustible consumint, els Hoffman, menys de la tercera part que els ordinaris.La xemeneia era un altre element fonamental del forn que permetia , d’una banda, l’expulsió dels fums que es generaven i, d’altra, difonia, per succió, el corrent d’aire necessària per a la combustió.

El combustible més utilitzat era carbó de coc que s’abocava a través d’uns filtres verticals que travessaven la volta de la galeria passant en forma de flama per entre els maons dipositats.

El rendiment de la cocció exigia el funcionament continuat del forn, el que va portar, fins i tot, a regular que el descans del personal obrer al seu servei fora setmanal en comptes de dominical.

Actualment aquests forns encara funcionen, però han anat evolucionant, tant pel què fa al tipus de combustible com al funcionament de la cocció (hi ha variants automàtiques). Avui dia en aquests forns es pot emprar gasoil o inclús barrejar-lo amb d’altres productes inflamables. Tot i que tal i com s’han elevat els preus d’aquest combustible fòssil la tornada al carbó no resultaria cap bajenada.

1930 II bobila aguilera

 

Imatge de Bòbila Aguilera als anys 30-40 amb el forn Hoffmann amb els usos de l’època.

A Bòbila Aguilera treballem amb un Forn Hoffmann tradicional, un forn que ens acompanya desde la construcció de la bòbila, a principis del segle XX, i que ha mantingut inalterable la nostra imatge al llarg dels anys, tot i adaptar-se als temps pel que fa al funcionament. És la peça que ens identifica. Un forn que amb manteniment i arranjaments periòdics proporciona la millor de les cuites a la nostra obra artesana, aportant degradats i colors vius a les nostres peces treballades a mà.

Enviar un ComentariSi us plau educació. Gràcies.

El teu comentari