obra-bobila-aguilera

El ‘totxo’ ensuma la remuntada

El sector de la construcció vol donar per conclosa la crisi que l’ha torturat els últims anys i creixerà un 5,1% aquest any i un 4,5% el vinent, obrint-se al ventall de possibilitats que ofereix el nou cicle econòmic. Així ho van posar de manifest ahir els responsables del saló Construmat, que ahir van presentar les línies mestres del que serà la nova edició del certamen que se celebrarà aquest mes de maig al firal barceloní. Tant els responsables del saló com representants del món acadèmic van coincidir a instar l’administració a implicar-se en la represa, no sense abans lamentar la falta de compromís dels governants amb el sector en els temps difícils.

Josep Miarnau, president del comitè organitzador de l’ara rebatejat Beyond Building Barcelona-Construmat, va fer el primer retret, recordant que, tot i que Construmat sempre ha donat suport al sector constructor, “ni l’Estat ni els governs hi han dedicat prou atenció”. Tot i puntualitzar que es tractava d’una “opinió personal”, Miarnau va fer una crida al compromís dels responsables públics argüint que “la construcció no és un sector que es pugui deixar caure”, ja que, segons va recordar “absorbeix molta mà d’obra que, tot i que també hi ha necessitat de formació, en molts casos no cal que sigui qualificada”.

Per Miarnau, les quatre claus de la reconversió estan definides pels vectors que marcaran la internacionalització, el disseny, la restauració i la sostenibilitat, que són també els centres d’atenció especial en la fira.

Culpables públics

Per la seva banda, José María O’Kean, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, va aportar la seva visió de futur sobre com es poden recompondre, a partir dels bocins a què va quedar reduït, l’anomenat “sector del totxo”. O’Kean va insistir a responsabilitzar l’administració dels mals que han afectat el sector. Per ell, els empresaris no haurien estat els responsables de la bombolla i de la crisi subsegüent, sinó més aviat “els qui havien de regular certes pràctiques”, per la qual cosa va exhortar a reorientar les polítiques dels governants pensant estratègicament les línies mestres que poden fer remuntar un mercat depauperat.

Així, en paral·lel a l’aportació dels nous actors que estan apareixent tímidament en el capítol del finançament (fons internacionals, per exemple), l’expert creu que l’administració s’ha d’erigir en el gran conductor del reinici del sector aportant agilitat als tràmits, minimitzant els costos de transacció i les molèsties de les transformacions urbanístiques.

‘Customitzant’ la llar

Per O’Kean, autor de l’estudi Dissenyant un nou cicle de valor a la construcció, després del cicle en què el sector es va apuntalar amb endeutament públic (etapa precrisi del 93, amb els Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, l’entrada de l’alta velocitat, etc.), i d’un de posterior en què, amb el boom de l’habitatge s’ha sostingut en l’endeutament privat, cal replantejar una nova onada en què les grans tendències globals estaran marcades per un perfil de consumidor “intractable, molt exigent, permanentment connectat a l’smarphone i al núvol”, que reclamarà solucions a mida “en un context d’hipermodernitat i individualisme” i que obligarà els constructors a tenir en compte “com es ven en l’espai digital”.

En la seva reflexió, l’acadèmic va pronosticar que el sector se centrarà ara en la tornada a la ciutat com a motor econòmic, i en la construcció i l’habilitació de smart cities on els habitatges ja no es podran dissenyar en sèrie i a l’albir del constructor, sinó en funció del que demanin els eventuals compradors.

Font: El Punt Avui