All posts in Notícies

Bòbila Aguilera rep el reconeixement del gremi de ceramistes de Catalunya

IMG-20160916-WA0001 (1)A Bòbila Aguilera estem d’enhorabona! El passat 16 de setembre vam ser premiats amb el reconeixement a la nostra tasca artesana per l’Associació de Ceramistes de Catalunya, en el marc de la 47a edició del Congrés i Assamblea de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica .

Aquest congrés, que va celebrar la 47a edició, està concebut com un espai de trobada, estudi i debat d’uns 300 acadèmics d’arreu del món, organitzat per l’Associació de Ceramistes de Catalunya i la pròpia Acadèmia. Enguany ha comptat amb la coorganització de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (CCAM i Departament de Cultura) a més de col·laborar-hi altres institucions públiques, museus, associacions, galeries d’art i empreses. Cosa que ha suposat un ampli suport polític, social i cultural que ha garantit l’excel•lència i l’èxit d’aquest important esdeveniment ceràmic d’abast mundial.

Actualment, podeu visitar els dissenys artístics que els artisites Jacques Kauffman, Ulla Viotti, Gwen Heeney, Fritz Vehring, Andrew Burton i Robert Harrison van realitzar amb la nostra obra artesanal al Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, fins el 16 d’Octubre.

En aquest enllaç podreu descarregar-vos el catàleg d’exposicions relacionades amb el congrés i gaudir de la nostra obra, que podreu contemplar a les pàgines 72 i 73.

xerrada sobre artesania i bòbile al Papiol

Xerrada: “Activitat bobilaire al Papiol”

El passat dissabte Bòbila Aguilera vam assistir a la xerrada: “Activitat bobilaire al Papiol”, on 4 ex rajolers del municipi, ex propietaris d’antigues bòbiles del municipi, van explicar els seus inicis en aquesta artesana professió i com la historia del municipi va estar lligada a l’activitat econòmica de les bòbiles i l’argila.

Els ponents van explicar la seva trajectòria, la dificultat dels seus inicis, l’èxit viscut durant una època gloriosa pel totxo i l’evolució que durant els seus anys d’activitat van viure de passar de l’artesania a la mecanització de l’ofici.

Durant la xerrada es van viure moments molt emotius degut als records de tanta història viscuda i no es va poguer evitar tractar amb tristesa un tema de candent actualitat: la crisi del totxo, que tantes bòbiles ha fet tancar les seves portes per sempre en els darrers anys. Però, sens dubte, un dels moments culminants de la xerrada va ser quan en tractar aquest tema Josep Aguilera es va aixecar de la cadira i va esbossar “Bé, veig aquí molt de pessimisme, però a Bòbila Aguilera encara aguantem, punyetes!”, que va fer aixecar en aplaudiments a tots els presents a la sala en reconeixement a la nostra tasca, als anys d’ofici, a la nostra fermesa i a la nostra voluntat de seguir mantenint en el futur una activitat tan antiga com bella alhora.

Sí, és cert que l’artesania i el món del totxo ha viscut anys difícils, però Bòbila Aguilera ha sabut resistir els cops a base de feina ben feta i de no perdre mai la seva essència purament artesana, segell de qualitat de la casa. Arriben nous aires optimistes que obren les portes a una renaixença de l’artesania i a un saber valorar allò fet a mà i fet a casa nostra, tal i com passa en d’altres camps com l’agricultura (agricultura ecològica) o el consum de productes de proximitat. I nosaltres des de Bòbila Aguilera, els hi donem la benvinguda!

llibre-bobila

La World Association Brick Artists visita Bòbila Aguilera

visita bobila aguileraAquest matí una representació de la World Association of Brick Artists, encapçalada per Robert Harrison, Gwen Heeney i Ulla Viotti han visitat les instal·lacions de Bòbila Aguilera per observar l’artesania que hi desenvolupem i alhora per a convidarnos a participar del proper Congrés i Assamblea de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica que tindrà lloc a Barcelona del 12 al 16 de setembre de 2016.

Aquest congrés, que celebrarà la 47a edició, està concebut com un espai de trobada, estudi i debat d’uns 300 acadèmics d’arreu del món, organitzat per l’Associació de Ceramistes de Catalunya i la pròpia Acadèmia. Enguany compta amb la coorganització de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (CCAM i Departament de Cultura) a més de col·laborar-hi altres institucions públiques, museus, associacions, galeries d’art i empreses. Cosa que suposa un ampli suport polític, social i cultural que garanteix l’excel•lència i l’èxit d’aquest important esdeveniment ceràmic d’abast mundial.

Durant la visita, la comitiva s’ha interessat pels processos artesans que empra Bòbila Aguilera a l’hora de crear els totxos, maons, toves i rajoles tan característics i ha destacat la conservació que fem d’aquest ofici mil·lenari del qual en queden poc més de dues representacions a tot Catalunya, Bòbila Aguilera inclosa.

En finalitzar la visita els tres representants ens han fet obsequi del llibre creat per la WABA (World Association of Brick Artists) sobre el darrer Simposium i Exhibició que va acollir el Catherinesminde Brickworks Musem durant els any 2011-2013 i ens han emplaçat a participar del Congrés on volen mostrar peces artístiques creades amb peces úniques de Bòbila Aguilera.

Tot un honor i un plaer haver gaudit d’aquesta visita tan lloable amb artistes de renom del món de l’arquitectura i l’artesania que ens demostra, un cop més, que l’artesania torna a estar en boga.

obra-bobila-aguilera

El ‘totxo’ ensuma la remuntada

El sector de la construcció vol donar per conclosa la crisi que l’ha torturat els últims anys i creixerà un 5,1% aquest any i un 4,5% el vinent, obrint-se al ventall de possibilitats que ofereix el nou cicle econòmic. Així ho van posar de manifest ahir els responsables del saló Construmat, que ahir van presentar les línies mestres del que serà la nova edició del certamen que se celebrarà aquest mes de maig al firal barceloní. Tant els responsables del saló com representants del món acadèmic van coincidir a instar l’administració a implicar-se en la represa, no sense abans lamentar la falta de compromís dels governants amb el sector en els temps difícils.

Josep Miarnau, president del comitè organitzador de l’ara rebatejat Beyond Building Barcelona-Construmat, va fer el primer retret, recordant que, tot i que Construmat sempre ha donat suport al sector constructor, “ni l’Estat ni els governs hi han dedicat prou atenció”. Tot i puntualitzar que es tractava d’una “opinió personal”, Miarnau va fer una crida al compromís dels responsables públics argüint que “la construcció no és un sector que es pugui deixar caure”, ja que, segons va recordar “absorbeix molta mà d’obra que, tot i que també hi ha necessitat de formació, en molts casos no cal que sigui qualificada”.

Per Miarnau, les quatre claus de la reconversió estan definides pels vectors que marcaran la internacionalització, el disseny, la restauració i la sostenibilitat, que són també els centres d’atenció especial en la fira.

Culpables públics

Per la seva banda, José María O’Kean, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, va aportar la seva visió de futur sobre com es poden recompondre, a partir dels bocins a què va quedar reduït, l’anomenat “sector del totxo”. O’Kean va insistir a responsabilitzar l’administració dels mals que han afectat el sector. Per ell, els empresaris no haurien estat els responsables de la bombolla i de la crisi subsegüent, sinó més aviat “els qui havien de regular certes pràctiques”, per la qual cosa va exhortar a reorientar les polítiques dels governants pensant estratègicament les línies mestres que poden fer remuntar un mercat depauperat.

Així, en paral·lel a l’aportació dels nous actors que estan apareixent tímidament en el capítol del finançament (fons internacionals, per exemple), l’expert creu que l’administració s’ha d’erigir en el gran conductor del reinici del sector aportant agilitat als tràmits, minimitzant els costos de transacció i les molèsties de les transformacions urbanístiques.

‘Customitzant’ la llar

Per O’Kean, autor de l’estudi Dissenyant un nou cicle de valor a la construcció, després del cicle en què el sector es va apuntalar amb endeutament públic (etapa precrisi del 93, amb els Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, l’entrada de l’alta velocitat, etc.), i d’un de posterior en què, amb el boom de l’habitatge s’ha sostingut en l’endeutament privat, cal replantejar una nova onada en què les grans tendències globals estaran marcades per un perfil de consumidor “intractable, molt exigent, permanentment connectat a l’smarphone i al núvol”, que reclamarà solucions a mida “en un context d’hipermodernitat i individualisme” i que obligarà els constructors a tenir en compte “com es ven en l’espai digital”.

En la seva reflexió, l’acadèmic va pronosticar que el sector se centrarà ara en la tornada a la ciutat com a motor econòmic, i en la construcció i l’habilitació de smart cities on els habitatges ja no es podran dissenyar en sèrie i a l’albir del constructor, sinó en funció del que demanin els eventuals compradors.

Font: El Punt Avui

sant gervasi bobilaaguilera

Una catedral de l’aigua a Sant Gervasi

Descendir l’interior de la terra, fins i tot quan baixem per viatjar amb metro, té molt de misteri i una mica de retrobament amb la mare natura, la deessa que grecs i romans personificaven en Gea o Terra, dos dels seus més destacades divinitats, que, segons creien, vivien al subsòl. Aquest misteri tel·lúric és el que se sent al baixar per l’empinada escala metàl·lica que condueix a l’antic dipòsit d’aigua, conegut com el dipòsit del Rei Martí, situat a cinc metres sota terra, al districte de Sarrià Sant Gervasi, al costat de la torre de Bellesguard on se suposa que el rei Martí i d’Aragó estiuejava i que va restaurar el 1909 Gaudí, en un solar delimitat pels carrers Jaume Càncer 32 i Bellesguard 14.

La construcció, datada al segle XIX, després de dècades tancada i en desús passarà a ser un dels espais polivalents més excepcionals del districte i de tot Barcelona, quan obri les seves portes a finals de 2015.

Res permet saber que sota els pins pinyoners d’aquesta parcel·la rectangular de més de 4.000 metres quadrats -de les poques que queden sense construir a la zona-, s’amaga una construcció subterrània amb capacitat per a 3.100 metres cúbics d’aigua. De fet, l’edifici es va redescobrir a finals dels anys 90 del segle passat, per casualitat, quan es va construir una promoció d’habitatges d’alt standing al costat del solar. Al rebaixar uns quants centímetres la capa d’herba aflorar la part superior dels arcs. L’únic element en alçada relacionable amb el dipòsit és una petita caseta situada en un dels angles, que s’ha convertit en l’accés actual. El regidor de Cultura de l’Ajuntament Jaume Ciurana, en els noranta, president del districte, explica que quan es va descobrir el dipòsit baixar per primera vegada penjat d’un arnés, pel forat que es va practicar al sostre, i l’aigua li cobria fins a la genoll.

Costa de creure que aquesta sala hipòstila, de més de 600 metres quadrats, de planta trapezoïdal, gairebé quadrangular, amb set naus de 24 metres de llarg i 3,30 d’ample, amb 30 pilars de més de 3 metres d’alçada, sigués només destinada per contenir i repartir aigua. Però aquesta és la seva bellesa. Aquesta catedral de l’aigua no es va construir perquè ningú la veiés, perquè ningú la gaudís, només per ser útil, però això no va ser obstacle perquè s’acabés amb detalls com paviment en tot el sòl o la utilització de maó massís, tal com es pot veure en la volta catalana de la part superior dels arcs, l’única zona que no està revestida d’un aïllant hidràulic, que s’ha mantingut fins ara, gairebé en perfecte estat.

Quant a la data de construcció, l’ajuntament explica que són pocs les dades que es coneixen. Tan sols que el 1876 el fuster Salvador Homs va comprar la parcel·la que contenia un safareig o aljub “que limitava amb la propietat de Bellesguard” i el pas d’una mina d’aigua pel subsòl l’existència es coneix des del segle XIV, quan la corona concedir a Bartomeu de Santcliment la propietat i l’ús de l’aigua d’un torrent en aquest mateix punt i que servia per regar les propietats dels senyors de “la casa de Sant Gervasi”. Seria després d’adquirir la propietat Homs quan es va començar la construcció del dipòsit que ara es recupera, però en l’informe històric arquitectònic encarregat per l’Ajuntament es reconeix que “dins de la sèrie de permisos d’obra de l’antic ajuntament de Sant Gervasi no s’ha localitzat cap expedient relatiu a aquesta construcció “.

La restauració està previst que comenci el primer trimestre de 2015, amb la intenció obrir el 2016 com a equipament cultural multifuncional. La idea, segons va explicar ahir Ciurana i el regidor del districte Joan Puigdollers és impermeabilitzar perquè no hi hagi filtracions de l’exterior, traslladar alguns dels pins que estan sobre l’estructura i instal·lar un ascensor per fer-lo accessible a tothom. “Es tractarà no de destinar-lo per a un ús en concret, sinó que serveixi per acollir esdeveniments culturals de tot tipus; durant un festival de literatura o de música “, ha assegurat Ciurana que va explicar que s’estan fent estudis de la reverberació i de l’acústica d’aquesta nova sala. A la superfície, el districte obrirà un jardí públic, amb una zona infantil i de descans, que es tancarà. El projecte té un pressupost de 1,7 milions d’euros, dels quals 1,3 es destinaran a l’obra.

Font: http://ccaa.elpais.com/

el totxo torna bobilaaguilera

El totxo torna a fer-se un lloc en l’economia

Els permisos de construcció han crescut en set comunitats autònomes espanyoles en l’últim any, tot i que els visats d’obra nova registrats el 2014 són un 3,1% inferiors als de 2013.

Sembla que el maó torna a fer-se un lloc en l’economia. Després de les caigudes registrades en aquesta indústria des de l’esclat de la crisi, es tornen a produir pujades dels permisos de construcció de gairebé la meitat de les comunitats autònomes, segons ha informat aquest dilluns el diari econòmic “Cinco Días”.

Aquest fenomen s’ha registrat en regions en les quals no hi ha obra nova buida i fa preveure que la tendència a la baixa en la construcció ha arribat a la seva fi. I més després que les obres residencials a la Comunitat de Madrid, Catalunya, Castella La-Manxa, Castella i Lleó, Astúries, Comunitat Valenciana i Galícia hagin crescut durant l’últim any.

El descens en els preus de l’habitatge ha permès que en aquestes comunitats l’estoc d’obra nova hagi estat absorbit per la demanda, el que ha obert la porta a que es duguin a terme noves construccions.

Font: bolsamania.com

Foto: gottmanblog.com

totxos biodegradables bobilaaguilera

Biodisseny: YAP MoMA inaugura Hy-Fi

A Nova York, fa uns dies es va inaugurar el projecte Hy-Fi als espais de MoMA’s PS1, després d’alçar-se guanyador de la quinzena edició del Young Architects Program (YAP). Dissenyat per l’oficina recentment adquirida per Autodesk, The Living, el projecte temporal es destaca per la seva construcció enterament a partir d’un innovador material orgànic i biodegradable: maons armats a partir de deixalles agrícoles barrejades amb fongs recombinats per ser embalats en motlles, creixent i adaptant-se a la forma del bloc.

La nova tecnologia en construcció permet que els maons compostables i orgànics literalment creixin en cinc dies, i estan ancorats de manera que creen una figura plàstica de tres cilindres fusionats, condicionant la direcció de la brisa estiuenca a través de l’estructura i refredant l’interior ombrejat del projecte.

Veure la notícia completa

A continuació us mostrem un vídeo que parla d’aquest nou projecte creatiu:

rehabilitació bobilaaguilera

La construcció reclama “un pla de rescat” de 7.200 milions d’euros

Tal i com han explicat diversos mitjans de comunicació aquesta setmana, les patronals i els sindicats del sector han decidit unir-se per reclamar un “pla de rescat” a les administracions públiques. Els demanen sobretot que activin de nou la inversió pública i destinin 7.200 milions d’euros en els pròxims tres anys però també que compleixin la llei de morositat i paguin factures pendents i que “no es facin infraestructures polítiques, sinó rendibles socialment”, segons va afirmar el president de la Cambra de contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Francesc Boixadós.

Entre d’altres coses la proposta unitària demana un pla de xoc per a la reforma i rehabilitació d’habitatges amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans, reduir el consum energètic i evitar el deteriorament del parc d’habitatges.

Veure notícia completa

hospital sant pau bobila aguilera

Rehabilitación Hospital de Sant Pau

La remodelación del Hospital de Sant Pau, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, representa una de las intervenciones patrimoniales más importantes que se han hecho en Barcelona en los últimos años.

El proyecto ha contemplado la rehabilitación, restauración y adecuación del conjunto de los pabellones del antiguo hospital para convertirlos en un espacio que acogerá las sedes de organismos internacionales y redes que trabajan en el ámbito del Mediterráneo y en temáticas relacionadas con la salud y la alimentación, la cooperación, la cultura y la educación, el medio ambiente y la economía.

Cabe destacar que algunas de las zonas de este emblemático edificio modernista han sido rehabilitadas con ladrillos y materiales de Bòbila Aguilera. Productos artesanos de primera calidad que han ofrecido la calidez arquitectónica de antaño.

ladrillo antisísmico

El jubilado que inventó un ladrillo antisísmico despunta en Colombia

ladrillo antisísmico

Desde que la red conoció la historia de Andrés Villamarín, un jubilado que concibió -mientras observaba una obra- un ladrillo anti terremotos capaz de reducir en un 75% los plazos de construcción, su vida ha cambiado por completo.

Los medios han replicado su inspirador ejemplo, aupando al madrileño a la primera posición en las búsquedas de Google en español en cuestión de ladrillos antisísmicos. Ha salido en los telediarios, y ahora le paran por la calle los vecinos de Aranjuez: ”Andrés, le vi ayer en Antena 3″; “Enhorabuena, don Andrés”.

Villamarín, de 72 años, se lo ha tomado en serio. “Me paso el día haciendo contestaciones a personas que se interesan por el invento”, cuenta aTeknautas.

En estos meses le ha dado tiempo a crear una empresa, de nombre RUSTH Ladrillo Autocentrable SL, con sus dos hijos como socios. Además, su ladrillo ha cruzado el charco: en varios países de Latinoamérica se plantean testar el producto, aunque es en Colombia donde está triunfando.

Su ladrillo ha obtenido en el país caribeño una certificación internacional de sus propiedades antisísmicas, dando luz verde a una serie de tests de fabricación que pueden significar el punto de partida para su producción en serie. En España, no ha habido avances. El desplome del sector todavía escuece demasiado como para innovar.

“No me imaginaba montando una empresa a mi edad, la verdad. Siempre me han dicho que tengo instintos empresariales, pero nunca se me había pasado por la cabeza. Pero ahí estamos.”

“El éxito no me cambia”

En cambio, otras cosas no han cambiado. Su actividad mental sigue siendo frenética; ahora incluso más, espoleada por las ganas de que alguien se decida a fabricar su ladrillo. Y su humildad. “Mi mujer se ríe, está contenta. Me paran por la calle y los familiares me llaman: ‘te he visto en la tele’, me dicen, ‘te estás haciendo famoso’. Eso son cosas, llamémosle, superfluas. Lo importante es que alguien empiece a fabricar el ladrillo”.

De momento, en Colombia la Universidad Francisco de Paula Santander (Cucutá) ha aprobado una tesis de investigación con el título Aplicabilidad del Ladrillo Autocentrable en Colombia de acuerdo con el Reglamento Colombiano de Construcción Sismo Resistente NSR-10.

“Esta investigación tratará de someter en un plazo corto nuestro ladrillo a pruebas de fabricación con las ricas arcillas de la zona, pruebas de rapidez en su colocación, pruebas de comprensión-tensión y pruebas sismorsistentes según la norma NSR-10, 2010 de Colombia”, explica Elena Villamarín.

http://www.youtube.com/watch?v=boyHf1mw3rs

En el camino se han asociado también con los jóvenes de Kunfud. “Nos están ayudando mucho de manera voluntaria a nivel de gestión, búsqueda de contactos y desarrollo comercial de la patente, todas las nuevas imágenes 3D del ladrillo son suyas”, apunta.

En Colombia, han firmado un contrato de confidencialidad, y en España han elaborado un dossier técnico y están empezando a apuntarse a concursos de emprendedores.

“Los días son muy intensos, no te imaginas. Nos llaman aparejadores de muchos países y en los foros de internet se habla del ladrillo, algunas veces bien y otras mal, pero nosotros contestamos a los emails donde hay algún interés. El certificado de Colombia es importante porque lo ha reconocido un equipo de ingenieros, a ver si alguien se decide y lo vendemos”, explica el madrileño.

Villamarín acepta con resignación que en España el interés sea menor. “No ha habido nadie que se haya metido en serio, qué vamos a hacerle”. Después de haber estado varios años dibujando su invento en un garaje, ahora el lugar donde se inspira ha cambiado, aunque el sistema del madrileño sigue siendo el mismo que cuando paseaba por los edificios en obras haciendo cálculos sobre el tiempo que tardaban en colocar cada pieza.

“Estoy todo el día con esto en la cabeza. Ahora me voy a los jardines de Aranjuez y voy pensando en las cosas, dando vueltas. Siempre estamos avanzando, ésa es nuestra visión”.

Fuente: http://www.elconfidencial.com/