Les setmanes anteriors a l’arribada de l’estiu són les més adequades per aprofitar al màxim el plaer de posseir un espai que dóna a l’exterior. No fa encara massa calor i les nits són més llargues, podent gaudir d’algunes hores més de llum – per tant, l’únic que queda és arreglar la terrassa de manera que resulti impecable. No es tracta només de seguir els consells dels decoradors d’exteriors, sinó sobretot, d’aprendre l’art de cuidar els terres de terracota, gres i pedra de manera professional.

Aquestes superfícies són molt diferents entre si. Perquè no és suficient fregar per restablir la bellesa original dels sòls d’exteriors; cal també preservar la seva bellesa, i molt sovint, reparar després de l’estació freda, durant la qual les petjades i la calç han tacat les superfícies, deixant-les sense brillantor i brutes. Al principi pot semblar complicat, però fent servir els aliats de neteja adequats simplificaras la tasca.

El primer pas: identificar el problema i comprar els productes adequats en funció del tipus de sòl i de brutícia (o taques) que s’han de tractar.
El primer que cal fer és triar un detergent específic parar exteriors com Netejador Amoniacal, perfecte per a tot tipus de sòls d’exteriors. A base d’amoníac, uneix una intensa força desgreixadora amb una acció contra brutícia dipositada, pols, contaminació i sutge – i fa les rajoles resplendents!

Si les rajoles estan tacades de calç a causa d’eflorescències o per la col·locació de testos i aigua estancada, aplica seguidament un desincrustant, producte anticalç que dissol en profunditat des de dipòsits atmosfèrics a veritables i autèntiques incrustacions. Si tens un terra de pedra negra o pissarra, per restablir el color intens i fosc del material, després del rentat pots afegir un tractament amb cera, formulada precisament per aquest valuós element.

Tens la sort de tenir un sòl amb rajoles de terracota, antic o modern? Llavors les teves necessitats són diferents, i un cop eliminada la calç, els has d’oferir l’adequada protecció, aplicant una capa de segellant i impermeabilitzant que repel·leix les taques. Seguidament encera el terra per a un veritable efecte centellejant i per a una protecció addicional. Per al rentat setmanal fes servir després un detergent especial per terracota.

Un cop tractada la teva terrassa amb aquesta “beauty-routine”, ja estarà preparada per gaudir-ne com si fos una veritable habitació afegida a la casa. Passant a l’aspecte decoratiu de la terrassa, opta per gandules o cadires amb buata amb teixits clars (després pots rentar fàcilment a la rentadora!) I una col·lecció d’espelmes per a exteriors, o bé plantes, enfiladisses o no, per donar a la terrassa un aspecte més viscut, familiar i íntim.

Foto: pisos.mitula.es

Aquest enginy que va revolucionar la producció de maons en sèrie, va prendre el nom del seu inventor, Friedrich Hoffman, arquitecte alemany, fabricant de materials de construcció a Berlín i guanyador d’un gran premi en l’Exposició Universal de 1867.

El primer forn d’aquesta classe es va construir el 1859 a Prússia i el 1867 ja hi havia 250, la majoria a la zona prussiana d’Alemanya, 50 a Anglaterra i 3 a França. A Itàlia, la seva difusió va ser a partir de 1870 després de la seva presentació a l’Exposició de París.

La tipologia de forn Hoffman més estesa a Espanya des de l’últim terç del segle XIX, és de planta rectangular composta per una gran galeria anular de secció abovedada dividida en càmeres la longitud i nombre de boques era variable. Aquest sistema permetia que el foc circulés de manera permanent durant tot el procés de cocció al llarg de cada un dels compartiments. D’aquesta manera, la cocció es desplaçava per la nau de forma seqüencial: mentre en una secció s’estava coent el material, en la següent, es començava a elevar la temperatura alhora que en l’anterior, el material ja cuit, començava a refredar permetent ser descarregat i omplert de nou. Així, s’evitaven canvis bruscos de temperatura, aconseguint una cocció gradual i homogènia i un funcionament del forn més econòmic al aprofitar al màxim la calor.

Interior Forn Hoffman Bòbila Aguilera

En els forns ordinaris, la cocció s’interrompia mentre es refredaven els maons cuits i es retiraven per reemplaçar-los per altres. Ara, en canvi, s’efectuava simultàniament la cocció, la introducció i l’extracció dels materials, aconseguint a més un estalvi de combustible consumint, els Hoffman, menys de la tercera part que els ordinaris.La xemeneia era un altre element fonamental del forn que permetia , d’una banda, l’expulsió dels fums que es generaven i, d’altra, difonia, per succió, el corrent d’aire necessària per a la combustió.

El combustible més utilitzat era carbó de coc que s’abocava a través d’uns filtres verticals que travessaven la volta de la galeria passant en forma de flama per entre els maons dipositats.

El rendiment de la cocció exigia el funcionament continuat del forn, el que va portar, fins i tot, a regular que el descans del personal obrer al seu servei fora setmanal en comptes de dominical.

Actualment aquests forns encara funcionen, però han anat evolucionant, tant pel què fa al tipus de combustible com al funcionament de la cocció (hi ha variants automàtiques). Avui dia en aquests forns es pot emprar gasoil o inclús barrejar-lo amb d’altres productes inflamables. Tot i que tal i com s’han elevat els preus d’aquest combustible fòssil la tornada al carbó no resultaria cap bajenada.

Imatge de Bòbila Aguilera als anys 30-40 amb el forn Hoffmann amb els usos de l’època.

A Bòbila Aguilera treballem amb un Forn Hoffmann tradicional, un forn que ens acompanya desde la construcció de la bòbila, a principis del segle XX, i que ha mantingut inalterable la nostra imatge al llarg dels anys, tot i adaptar-se als temps pel que fa al funcionament. És la peça que ens identifica. Un forn que amb manteniment i arranjaments periòdics proporciona la millor de les cuites a la nostra obra artesana, aportant degradats i colors vius a les nostres peces treballades a mà.

Alguna vegada se us ha ocorregut netejar un maó? Com ho heu fet? No és l’habitual, ja que normalment només tenim maons a la façana de casa nostra i la tasca de neteja d’aquesta zona del nostre habitatge no ens sol correspondre. No obstant això, el maó és un material que deixa anar molt salnitre i acaba creant taques, de manera que si teniu alguna biga, una paret de maons a l’interior de casa vostra o simplement viviu en una casa particular i la façana corre al vostre càrrec no està de més netejar de tant en tant.

És molt senzill, el primer que hem de fer és elaborar una “massa” per poder reparar les juntes dels maons que s’hagin deteriorat. Aquesta ha d’estar composta per tres parts aigua per una de ciment, encara que podem anar afegint aigua si veiem que queda massa espessa. Per aplicar-la, primer mullem una mica la superfície i després, amb l’ajuda d’una plana anem tirant la massilla. Finalment, amb un drap vell traiem l’excés de ciment.

Un cop s’assequi hem de netejar els maons, per la qual cosa necessitem un netejador sabonós específic per a murs i maons (podem trobar-ho a qualsevol centre de bricolatge). Amb ajuda d’una brotxa, de les que podem utilitzar per a pintar, apliquem el netejador fins a esborrar les taques de salnitre que puguem tenir i deixem assecar un dia sencer.

Finalment, si volem donar un bon aspecte als nostres maons el més adequat és aplicar una capa de vernís, això sí un vernís adequat per a ciment, no serveix el de la fusta. És una mica més líquid però si l’apliquem en el sentit de la filada del totxo no quedarà cap marca.

Senzill, oi? Amb només tres passos podem deixar els nostres maons com a nous i sense taques de salnitre que pugui perjudicar-los, us animeu?

Els totxos artesans poden ser integrats de formes diferents a la nostra llar, no només com a part fonamental de la construcció, sinó per a donar-li un aspecte diferent a la nostra llar de foc o a les nostres parets interiors. El maó pot escalfar la nostra llar a l’hivern i mantenir-la fresca a l’estiu. El millor de tot és que, més enllà de l’estil de la nostra llar, podrem adaptar molt bé aquest material als nostres ambients.

Els maons ens ofereixen una important varietat al moment de prendre una decisió estètica per a la nostra llar. En primer lloc haurem de triar el color. Si bé els maons més clàssics són els de color vermell hi ha d’altres colors que també estan disponibles (per exemple, els tons grocs ). A més, podem trobar maons amb diferents mides. Si vols un disseny més personalitzat pots consultar amb algun paleta de confiança perquè et recomani maons de diferents estils i llocs on poder trobar-los. No hi ha res millor com poder acostar-se a una bòbila artesana dedicada a la creació de materials per a la construcció fets a mà i poder escollir insitu el tipus de maó que més se cenyeixi als teus gustos.

Si bé el maó natural pot ser molt atractiu sempre hi ha la possibilitat de donar-li una capa de color. És especialment adequat per quan volem fer una renovació dels nostres interiors. També serà una bona solució en el cas que el maó es trobi massa danyat. Tria el color que millor vagi amb el disseny de la teva decoració, i fet! Aconseguiràs que es vegi espectacular.

El maó és un dels pocs materials que podem instal·lar sense retocar i que se seguirà veient perfecte encara després de molt de temps.

Un cop instal·lat pots utilitzar el maó com a teló de fons per a quadres i altres obres d’art. Pots utilitzar una paret de maons com a punt focal d’una habitació, donant-li un aspecte més rústic. Les possibilitats que ens ofereix el totxo són molt més variades del què podem pensar a primera vista.

A Bòbila Aguilera podràs trobar maons i totxos de diferents mides, en colors vermell i groguenc, que aportaran calidesa, confort i decoració a tots els racons de la teva llar.

A tu què et sembla l’ús d’aquest material a la llar?

El passat 26 de gener El Punt Avui va publicar un article d’opinió sobre l’estat de la indústria del totxo en format de metàfora. Un conte explicat a un infant on es mostra la història del totxo i la seva importància dins la societat: “El totxo trist”. El conte no omet les escenes més dures i relata com en els darrers anys el totxo ha sofert una greu crisi que semblava enfonsar les bòbiles fins al més fons dels pous.

Però sembla que hi ha llum al final del pou i que una petita excletxa comença a obrir-se entre aquest mar de tenebres que ens ha envoltat en els darrers temps. Una escletxa que fa brollar l’alegria.

Continuem contribuint a obrir l’escletxa, fent tot el possible perquè torni l’alegria i el conte d’aquí un temps expliqui la història del “Totxo alegre”. La clau? Marcar la diferència, ser autèntics i oferir qualitat. Aquesta és la filosofia de Bòbila Aguilera que, malgrat els moments difícils, ha sabut mantenir la seva identitat artesana.

Llegir article El Punt Avui