Pots fer que les rajoles color terracota cobrin vida o es confonguin a l’espai si tries el to correcte per pintar les parets de l’habitació. La paleta de colors és una eina de disseny molt útil. Per generar contrast, has de triar un to oposat al color terracota i, d’aquesta manera, les rajoles seran les protagonistes. Si vols que les parets i el pis es fonguin entre si, tria els tons que es troben al costat del color terracota. Només els teus gustos personals determinaran fins on pots arriscar en la decoració.
Els tons taronja càlids i intensos que es troben a les rajoles color terracota brillen per si sols, però pots fer que el pis ressalti encara més pintant les parets amb un color que contrasti. Els blaus intensos es troben just davant dels tons taronges a la paleta de colors i junts creen una combinació meravellosa. Tria els tons blaus més foscos i saturats perquè les rajoles terracota es destaquin com les protagonistes de l’habitació.
A la paleta de colors, els tons que es troben al costat del terracota són els taronges suaus, grocs i vermells. Si pintes les parets amb tons similars al terracota, crearàs un flux de colors càlids i harmoniosos. Aquests tons es fonen en un i es barregen amb l’ambient. Tria cortines que combinin amb els tons de les parets, però també tria objectes grans i pesats, com mobiliari de colors foscos, quadres i catifes que captin l’atenció.

Si vols complementar el to terrós de les rajoles terracota, pinta les parets amb colors marrons intensos. Aquesta bella combinació natural cobra vida si l’habitació està decorada amb llums, taules de centre i taules de suport en tons cremosos o butaques i banquetes de color blanc. Col·locant mobiliari en tons clars en un ambient amb colors foscos i terrosos, crees un estil net i equil·librat, agradable a la vista.
Si comptes amb el privilegi de tenir parets de guix texturades i t’apassiona l’estil de decoració del sud-oest, has de pintar aquestes parets amb un color blanc cru que ressaltarà l’atractiu dels mobles foscos que es trobin a l’habitació. El blanc combina amb qualsevol color i en aquest cas, permet que les rajoles color terracota siguin l’escenari perquè les banquetes de muntura antigues, els mobles de cuir rústic color marró, les taules de fusta rústica i adorns antics es llueixin. Sense cap dubte, aquest estil captivarà als teus convidats.

Fonts fotos: rusticae.com, mercadeoypublicidad.com

L’estil industrial és una clara tendència en decoració i entre els seus elements claus es troben les parets de maó vist.
El maó vist pot ser una bona alternativa decorativa per a les parets interiors. Amb ell es poden aconseguir ambients rústics, en combinació amb parets revestides de guix o algun arrebossat o estuc d’acabat llis.
Però no només hi ha l’opció d’envernissar o protegir-lo amb un impermeabilitzant per maons. També es pot pintar amb pintura plàstica o làtex per a interiors, mantenint l’acabat rústic però donant-li color, el que sigui necessari. Blanc per augmentar la il·luminació i l’amplitud visual de l’habitació. O potser una altra tonalitat segons els nostres gustos i la resta de la decoració. D’aquesta manera aconseguiren crear un ambient d’allò més modern a l’estil “loft” neoyorquí.

Instruccions:
– Neteja la superfície de maó amb aigua i sabó per extreure sutge i brutícia dispersa present a la superfície de la roca. Deixa assecar el maó aproximadament de 2 a 4 hores.

– Afegeix argila en obertures o danys de la paret de maó. Posa argila en una pistola específica i abócala suaument als forats que vulguis tapar. Fes servir el dit o algun artefacte pla per retirar tota l’argila sobrant després d’aplicar i dóna-li una aparença estètica quan acabis.

– Aplica una capa de pintura 100 per cent acrílica a la paret de maons amb un corró de manera lenta i constant. Deixa assecar la pintura aproximadament una hora. Treballa de dalt a baix. Comença a prop del sostre i segueix cap avall de la paret. Utilitza un pinzell per omplir les àrees petites que no puguis assolir amb el corró.

– Aplica una capa de pintura acrílica seguint els mateixos passos que en l’aplicació de pintura 100 per cent acrílica ( pas 3 ). La quantitat de pintura necessària per a cobrir la teva paret variarà depenent de la superfície que es pinti. La regla general és estimar aproximadament 76 metres quadrats per galó. Si després de la primera capa de pintura segueixes veient el color vermell que sobrepassa la pintura, aplica una segona capa usant les mateixes instruccions.

Descobriu la versatilitat d’aquest element artesanal!

Foto: Panel Piedra

Les xemeneies aconsegueixen crear un ambient acollidor i càlid en una llar. Encara que el primer pensament que ens ve al cap en anomenar-la és el carbó, la pols o la brutícia, en realitat no té perquè causar aquest tipus d’inconvenients. A vegades, només estan per decorar. Encara que et recomanem que si decideixes fer una a casa teva, sigui per utilitzar-la.

Hi ha molts tipus de xemeneies. D’una banda hi ha les xemeneies per revestir, que acostumen a utilitzar-se per recobrir de maó rústic, que dóna una extraordinària calidesa, el marbre o la pedra. La seva principal funció és la de mantenir un estil antic i tradicional. Aquesta tipologia és molt econòmica. En segon lloc, hi ha les xemeneies sense obra, que només necessiten la perforació a la coberta de l’habitatge per a la sortida de fums, ja que és vista. Dins d’aquesta classe trobem també aquelles que s’instal·len només amb una finalitat decorativa. I finalment, hi ha les xemeneies calefactores: a través d’una càmera, es fa circular aigua o aire, que al seu torn és distribuït per radiadors instal·lats a l’habitatge o per conductes d’aire, respectivament. Aquests models tenen l’avantatge de difondre la calor a tot l’habitatge.

Aconseguir un ambient càlid i acollidor, amb una xemeneia a prop, és molt fàcil. I encara més si fem servir elements tradicionals i artesans que ofereixen aquest ambient acollidor. A més, utilitzant teles en tons beix o ataronjats clars com a decoració aconseguiràs un ambient proper a l’estil rústic, però també pots fer-te valdre d’altres gammes més modernes.

Xemeneia sempre és sinònim d’ambient entranyable, familiar i agradable, així que no tens excusa per decantar-te per algun model per canviar-li la cara a l’hivern.

L’arquitecte Jordi Moser es va encarregar de la reforma d’aquesta masia de l’Empordà, situada al camp i a tan sols cinc minuts de la platja. Dividida en dues plantes i amb jardí i piscina, la casa va conservar la seva essència en mantenir l’estructura i restaurar les bigues, encara que es van realitzar alguns canvis per a dotar-la de llum natural. Així, es van ampliar les finestres i les portes d’accés al jardí de manera que ara, a més de guanyar els interiors en lluminositat, aquests semblen també més espaiosos, sensació a la qual contribueix la seva major connexió visual amb l’exterior. Amb les noves parets, pintades en vainilla pàl·lid, i el paviment de terracota, típic de la zona, l’arquitecte ha tornat a la masia la seva identitat, la seva noblesa.

Pel que fa a la decoració, l’estil rústic renovat, basat en la combinació de mobiliari de fust , tapisseries neutres i textures envellides, domina en tots els ambients, mentre que en alguns racons, els complements, molts de factura artesanal, contribueixen a donar a cada estada encara més autenticitat.

A les zones comunes s’aconsegueix una atmosfera de quietud i benestar, per l’absència de colors intensos i de complements superflus, però també per l’especial lluminositat reflectida a les parets i la calidesa de les catifes i les rajoles artesanes de terracota. Un esquema similar, amb fusta i terracot , es repeteix a la cuina.

A la cuina s’aprecia un canvi: s’introdueix el blau a les parets, per trencar la unitat cromàtica i guanyar frescor. Al dormitori torna a sentir la calma, al voltant d’ un llit amb dosser, els teixits patchwork i les fotos familiars es converteixen en detalls que revaloritzen la decoració. Per al bany, pintura i un front de rajoles amb listelo de voluta en relleu són un fons d’acord amb els dissenys retro del lavabo i les aixetes, també amb el vetllador alt i la cistelleria que els acompanya.

Font: www.micasarevista.com

Optar per un paviment de fang per als sòls del nostre habitatge és la millor solució per a donar-li un aire rústic, càlid i natural. Les cases de camp són especialment adequades per a aquest tipus de revestiment, encara que també el trobem en exteriors com terrasses i balcons. Les rajoles o toves de fang o de terracota es caracteritzen per la seva porositat, és a dir, absorbeixen amb facilitat qualsevol tipus de líquid, la qual cosa les fa molt vulnerables a les taques. Per solucionar aquest i altres problemes de manteniment, no hi ha res com aplicar un tractament adequat de tant en tant.

El fang cuit, del qual es fan les toves de terracota, procedeix de l’argila, que es cou i es treballa a temperatures baixes. Generalment no s’esmalta, perquè perdria el seu color vermellós característic, però també hi ha varietats esmaltades. L’argila és un material porós que no només absorbeix els líquids amb rapidesa, sinó que perd humitat fàcilment, el què provoca deteriorament en el color i en la resistència del revestiment.

Quins productes podem usar
Per tal d’evitar els problemes propis dels sòls de fang cuit, hi ha al mercat productes específics que serveixen per a reparar i protegir aquest tipus de revestiments. Consulta a la botiga més propera de bricolatge o drogueria, ja que no hi ha més que seguir al peu de la lletra les instruccions dels fabricants per obtenir resultats òptims.

Entre els articles més habituals destaquen els abrillantadors, que donen un aspecte setinat a la superfície, els protectors, per augmentar la resistència del sòl a les taques, i els diferents decapants. Aquests últims, depenent de la proporció que usem ( es dilueixen en aigua ), ens serveixen per desencerar el terra completament, o per netejar en profunditat. No oblidis que després d’un procés d’abrasió com el decapat, que elimina tot tipus de brutícia i greix, convé aplicar un protector i un abrillantador que retorni al paviment seu color natural.

Una altra opció és recórrer als olis vegetals naturals, que serveixen per retenir la humitat del fang cuit. El més habitual és l’oli de llinosa, que s’elabora a partir de llavors de lli, i que s’aplica fàcilment amb un drap. Un cop es dóna una mà generosa es deixa reposar, el sòl guanya en lluentor i intensitat, a més de quedar protegit i impermeable davant possibles taques.

Netejar i renovar
No obstant això, de vegades és inevitable veure els nostres sòls bruts, especialment a la cuina, on és fàcil que se’ns caiguin productes com oli, vi o xocolata. Per netejar-los, farem una barreja al 50 % d’aigua calenta i lleixiu que aplicarem directament sobre la taca.

Amb talc o Terra de Sommières cobrirem tot l’espai on hem abocat el lleixiu i deixem actuar durant 10 hores. Passat aquest temps, aquest pols de roca, amb gran capacitat absorbent, s’haurà eliminat tota la humitat (inclosa la de la taca). Per finalitzar, aspirarem la pols sobrant  i la brutícia haurà desaparegut.

Finalment, si les juntes han perdut color, no tenim més que aplicar amb un pinzell un esmalt negre (consulta a la botiga), que diluirem en aiguarràs pur. Gràcies a aquests petits trucs, podràs gaudir de tota la brillantor i color que aporta la terracota als teus sòls.