Archive for July, 2014

Forn Bobila Aguilera

Història del forn Hoffman

Aquest enginy que va revolucionar la producció de maons en sèrie, va prendre el nom del seu inventor, Friedrich Hoffman, arquitecte alemany, fabricant de materials de construcció a Berlín i guanyador d’un gran premi en l’Exposició Universal de 1867.

El primer forn d’aquesta classe es va construir el 1859 a Prússia i el 1867 ja hi havia 250, la majoria a la zona prussiana d’Alemanya, 50 a Anglaterra i 3 a França. A Itàlia, la seva difusió va ser a partir de 1870 després de la seva presentació a l’Exposició de París.

La tipologia de forn Hoffman més estesa a Espanya des de l’últim terç del segle XIX, és de planta rectangular composta per una gran galeria anular de secció abovedada dividida en càmeres la longitud i nombre de boques era variable. Aquest sistema permetia que el foc circulés de manera permanent durant tot el procés de cocció al llarg de cada un dels compartiments. D’aquesta manera, la cocció es desplaçava per la nau de forma seqüencial: mentre en una secció s’estava coent el material, en la següent, es començava a elevar la temperatura alhora que en l’anterior, el material ja cuit, començava a refredar permetent ser descarregat i omplert de nou. Així, s’evitaven canvis bruscos de temperatura, aconseguint una cocció gradual i homogènia i un funcionament del forn més econòmic al aprofitar al màxim la calor.

interior forn cuita bobilaaguilera II

 

Interior Forn Hoffman Bòbila Aguilera

En els forns ordinaris, la cocció s’interrompia mentre es refredaven els maons cuits i es retiraven per reemplaçar-los per altres. Ara, en canvi, s’efectuava simultàniament la cocció, la introducció i l’extracció dels materials, aconseguint a més un estalvi de combustible consumint, els Hoffman, menys de la tercera part que els ordinaris.La xemeneia era un altre element fonamental del forn que permetia , d’una banda, l’expulsió dels fums que es generaven i, d’altra, difonia, per succió, el corrent d’aire necessària per a la combustió.

El combustible més utilitzat era carbó de coc que s’abocava a través d’uns filtres verticals que travessaven la volta de la galeria passant en forma de flama per entre els maons dipositats.

El rendiment de la cocció exigia el funcionament continuat del forn, el que va portar, fins i tot, a regular que el descans del personal obrer al seu servei fora setmanal en comptes de dominical.

Actualment aquests forns encara funcionen, però han anat evolucionant, tant pel què fa al tipus de combustible com al funcionament de la cocció (hi ha variants automàtiques). Avui dia en aquests forns es pot emprar gasoil o inclús barrejar-lo amb d’altres productes inflamables. Tot i que tal i com s’han elevat els preus d’aquest combustible fòssil la tornada al carbó no resultaria cap bajenada.

1930 II bobila aguilera

 

Imatge de Bòbila Aguilera als anys 30-40 amb el forn Hoffmann amb els usos de l’època.

A Bòbila Aguilera treballem amb un Forn Hoffmann tradicional, un forn que ens acompanya desde la construcció de la bòbila, a principis del segle XX, i que ha mantingut inalterable la nostra imatge al llarg dels anys, tot i adaptar-se als temps pel que fa al funcionament. És la peça que ens identifica. Un forn que amb manteniment i arranjaments periòdics proporciona la millor de les cuites a la nostra obra artesana, aportant degradats i colors vius a les nostres peces treballades a mà.

forn de llenya bobilaaguilera

Com construir un forn de llenya

La construcció d’un forn de llenya no és difícil si es coneixen les normes bàsiques per al seu millor rendiment. Per exemple utilitzar maons refractaris, a poder ser artesanals, perquè tenen més resistència, units entre si per ciment especial refractari.

Una vegada triat el lloc més idoni i construïda la base amb suficient solidesa, es fa una base de maons refractaris. Podeu triar la forma que volgueu, però és molt comú en forma de volta.

A partir de la quarta filera de maons, aneu col·locant unes falques de pedra o trossos de maó a la part posterior per anar donant la curvatura adequada que aniria donant forma a la volta. Els maons es van pegant amb morter de ciment refractari que es pot barrejar amb una mica de sorra de riu o el ciment sol. El mateix morter es pot utilitzar per omplir les juntes de les rajoles a l’interior, netejant el sobrant per deixar la cara vista dels maons, així com de manera més generosa a l’exterior.

A mesura que es va formant la volta, es va fent necessari tallar alguns maons perquè siguin més estrets a la part interior i així facilitar la forma arrodonida en el sentit circular de cada filera. Una vegada que la volta està acabada, i totes les juntes exteriors cobertes amb el ciment refractari, poseu una capa d’uns tres centímetres de fang o tova, fet amb fang i herba seca aplicat amb una paleta i aplanat com si fos pasta de ciment.

La porta metàl·lica i la xemeneia per a sortida de fum es poden comprar a botigues especialitzades. També es pot fer per Internet, a una empresa especialitzada en materials per a forns de llenya a la península. És recomanable col·locar també un termòmetre sobre la porta per controlar la temperatura interior. Una vegada assecat el fang col·loqueu una manta de fibra de vidre com aïllant addicional. Sobre la fibra es col·loca una malla de tipus “galliner” perquè serveixi de suport a la capa de ciment d’uns tres o quatre centímetres de gruix. El morter es va col·locant acuradament procurant que formi una capa homogènia i del mateix gruix, donant-li la forma arrodonida final. Una vegada acabat el forn es pot pintar la part de ciment deixant els maons vistos. També podeu fer una extensió del taulell de rajoles per tal de tenir espai per a col·locar les safates i folrar la paret posterior en pedra per a donar-li un acabat rústic. És convenient disposar d’alguns estris especials per al forn, que facilitaran l’ús, així com una quantitat suficient de llenya disposada i tallada. I així arriba el primer assaig amb “foc real”.

A Bòbila Aguilera podreu trobar tots els materials que necessiteu per a fer un forn de llenya sòlid, resistent i de gran qualitat.

totxos biodegradables bobilaaguilera

Biodisseny: YAP MoMA inaugura Hy-Fi

A Nova York, fa uns dies es va inaugurar el projecte Hy-Fi als espais de MoMA’s PS1, després d’alçar-se guanyador de la quinzena edició del Young Architects Program (YAP). Dissenyat per l’oficina recentment adquirida per Autodesk, The Living, el projecte temporal es destaca per la seva construcció enterament a partir d’un innovador material orgànic i biodegradable: maons armats a partir de deixalles agrícoles barrejades amb fongs recombinats per ser embalats en motlles, creixent i adaptant-se a la forma del bloc.

La nova tecnologia en construcció permet que els maons compostables i orgànics literalment creixin en cinc dies, i estan ancorats de manera que creen una figura plàstica de tres cilindres fusionats, condicionant la direcció de la brisa estiuenca a través de l’estructura i refredant l’interior ombrejat del projecte.

Veure la notícia completa

A continuació us mostrem un vídeo que parla d’aquest nou projecte creatiu: